principi de conte

No he marxat i ara veig la tarda grisa desfer-se a poc a poc... senzillament m'assec a escriure el que m'agradaria que fos un conte amb flors vermelles i es queda en un intent de traç amb blanc i negre, amb llapis de carbó, és clar, que deixa jugar més amb les ombres... i el granulat es torna un joc de paraules que porta aquest atzar que fa la festa i la sorpresa... et vui, ja ho saps, i no puc deixar de repetir-m'ho... i em quedo acaronant en la distància aquesta veu que em parla de tot i res i és teva... no, no vui escriure cap conte d'amor... per què em miro les mans i no hi trobo cap dit que se m'hi enredi... només és aquesta tarda que retorna el fred dels dies sota les mantes...