“Perroflauta” era la paraula de moda. D'entrada no li feia gaire gràcia, ella era una noia polida, es pintava les ungles, anava amb faldilles i li agradaven les sabates amb una mica de taló. Els cabells anaven al seu aire, que eren de mal gobernar. Però estava indignada, hi tant que si! Així que es canvià la faldilla per uns texans i les sabates per unes converse roses. I va arribar-se a la plaça. La gent bullia fent mil activitats. Es va començar a acostar a poc a poc deixant-se guiar pels cartells i pancartes a la que va més enginyoses i divertides, totes un clam de justícia i llibertat. I aquell passeig la va portar a una rotllana. Allà va començar a sentir històries que una veu plena de matisos explicava a petits i grans. I s'hi va quedar, enduta per la màgia de la veu, sense deixar-se detall dels moviments d'aquell cos que, si, la va captivar. Entre conte i conte la noia tocava una flauta de canyes i això li va fer pensar en la seva de flauta. Per què ella també en sabia de tocar-la. Recordava perfectament el dia que va decidir aprendre a tocar aquell instrument. Era el dia en què la seva àvia li va ensenyar el cromo on es veia la ciutat amb el nom més llarg del món. Allà en Tamoteo va tocar la flauta a la seva estimada... i ella va decidir que un dia, també li tocaria la flauta a la seva estimada...
Es varen acabar les històries i la gent va començar a dispersar-se i ella ja no tenia excusa per seguir mirant la noia dels contes, però no podia apartar la mirada i quan més notava les galtes vermelles va veure un somriure als ulls que la miraven i va saber que si que es podia posar més de vermella... i sense ni saber com li va començar a explicar la història d'El Viatger que tocava la flauta i van seguir parlant del món, la felicitat i les revoltes. I la tarda es va fer nit. I la noia dels contes la va tornar a mirar als ulls i tot passant-li la flauta li va xiuxexar que aquest seria un bon moment per què la noia de les ungles pintades i sabates de taló toques alguna cosa a la seva estimada...
2 comentaris:
moltes gràcies per participar
Ui me l'havia perdut! ara entenc allò de la flauta! molt bo!
Publica un comentari a l'entrada