Aquell vespre no s'havien quedat a dormir a la plaça, havia sigut un dia llarg i la prudència aconsellava repartir les forces. Demà hi tornarien que el cap de setmana s'anunciava amb força i algun crit de "barça!". Mentre es menjaven els cereals i compartien somriures, van sentir a la ràdio alguna cosa que no quadrava: els mossos a la plaça? tertulians dient que ja els estava bé una mica de neteja? van córrer a posar la televisió i varen veure les imatges, els comentaris del matí no eren més brillants i algun fins i tot feia pena, ara diuen que ens venen a defensar i ho fan pel nostre interès... què no som prou responsables? Així que varen baixar corrents les escales per agafar el primer metro, amb vint minuts ja eren allà, no recordaven haver vist mai tanta policia... netejar? amb les porres què netejaran? la veritat és que la confusió no els deixava clar què passava, s'anava acostant gent però sembla que no es podia avançar: un cordó policial els ho impedia. Els crits no paraven. I allà cada vegada hi havia més gent. Amb el mòbil varen aconseguir captar un wiffi lliure que els va mostrar imatges esgarrifoses. Ara de lluny es sentia algun tret. I varen cridar més fort. Els minuts passaven a les hores i ja era casi mig matí. "Diu que venen amb camions i ho carreguen tot!" "No marxaran!" "La gent resisteix amb les mans alçades!!" Se sentien sirenes. Un helicòpter volant cada vegada més baix... I passades les dues, després de més corredisses, crits, trets i molta indignació varen veure córrer els mossos amb la feina a mig fer, desbordats i la gent, ara si, retornant al bell mig de la plaça. Elles s'hi varen acostar agafades del mà, buscant amb la mirada el poc que hi havien deixat... ja no hi havia tenda i del seu sac no en quedava rastre... també hi havien deixat la flauta... van seguir caminant... la gent seguia amb rotllanes... alguns començaven a pintar més pancartes... i quan arribaven a l'altre costat de la plaça van parar l'orella, si, era un so de flauta... una nena de poc anys que començava a treure sons d'aquelles canyes... segueix el somni i la revolta...
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 7 hores
1 comentari:
Un conte molt oportú calaix , em quedo amb el so de la flauta les dues agafades i amb el somni i la revolta!
Publica un comentari a l'entrada