skip to main |
skip to sidebar
Va agafar la bossa negra. Sempre la duia amunt i avall. Algú, amb poca imaginació, li podria dir la noia de la bossa negra i l'encertaria. No és que hi portés massa coses, ni que realment les fes servir, tret de les claus de casa i el moneder, la resta de coses les duia per si de cas... del mòbil no recordava la cançò. Era dimecres. Va baixar les escales amb la pressa de l'energia acumulada que s'ha de cremar i va decidir agafar la bicicleta i enfilar el camí de terra que dona la volta a la ciutat seguint fileres d'arbres, un riu, molts camps... i ja la teniu, pedalant, sentint l'aire i les cames i la mitja suor que et fa la panxa viva... ara seria fàcil pensar que a mig camí va trobar una bossa vermella, i una noia ajupida cordant-se les bambes i un somriure per dir-li: vols aigua?
3 comentaris:
jo crec que si que es va trobar una nia que duia una bossa vermella.....bon conte!
Seria una continuació ben bonica del conte... ;)
ui volia dir nina no nia....
Publica un comentari a l'entrada