Una terra solitària

De Bel Olid. És el llibre que m'he llegit aquest cap de setmana d'una tirada. Potser no diria que és una meravella, i algunes vegades m'he perdut per saber quin personatge parlava, potser algun tema no me l'acabo de creure massa. Però m'ha atrapat, potser que la protagonista fos lesbiana a ajudat no ho negaré. I la història m'ha deixat un regust agridolç. I també m'ha aportat una visió de la immigració andalusa que no he viscut en pròpia pell i potser per això me l'ha fet més propera. Un text també ple d'ironia i bén escrit, que t'arranca el somriure, i et porta a la melancolia o et fa sentir el dolor del qui l'explica. Què més us en puc dir? Premi Documenta.