18 d'agost. Vacances. Platja de bon matí. Penso que estic al paradís mentre al meu voltant hi ha en prou feines deu persones. Petjades de gavines. Olor de sal. Passejo amb les ones als peus i acabo fent un capbussó. M'estiro al sol encara no gaire calent i miro al lluny. Què fa que no em cansi de mirar?
dijous, 18 d’agost del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Deu ser que t'agrada mirar el que veus...quin matí més maco el teu....et desitjo una nit igual o millor
Publica un comentari a l'entrada