Sóc. Ja fa temps que sóc, des que vaig néixer i a vegades em sorpren haver de definir-me. Com si al món li calguessin etiquetes que va penjant a tort i a dret. I ara direu que hi ha diferències i el que es vol és comprendre... D'acord. Sóc una dona. I a vegades no entenc als homes. De vegades tampoc entenc les dones. Sóc una dona i m'agraden les dones. Sóc una dona i m'agrada ser una dona. I a vegades no tot és blanc ni és negre i és fàcil fer un dibuix ple de colors i les coses poden ser maques i tot hi cap ben posat... a vegades el dibuix s'omple massa i cal trobar la clau que l'eixampla... a vegades fa fred i cal trobar la manta... a vegades hi ha enigmes i cal trobar respostes... a vegades cal senyalar les ratlles... i sempre, sempre... tenir pa a taula... i a vegades també cal que tot això ho facin els altres, saps què vull dir?
dijous, 6 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
molt aclaridor, està tot molt més clar ara.
Gràcies per participar
M'ha agradat molt calaix!!!! i sempre sempre tenir plat a taula
Publica un comentari a l'entrada