No pots, amiga,
deixar de fer més fonda la distància,
amb paraules amables que encoratgen,
aquesta solitud qua avui m'atrapa.
al teu qui sap demà
jo només puc escoltar
un no d'avui, d'ahir, de sempre.
i ja tinc prous anys
per què el que resta no sigui
tota la vida, sinó un trocet
qui sap, d'aquest viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada