principi de conte

avui entro d'esquitllentes a deixar-te escrita aquesta carta amb tinta blava, per què els colors també fan pessigolles i jo sé que en tens i t'agrada riure encara que em retreguis que hi ha tantes coses sèries... però no, ara em deixo anar i vui tornar carícia cada tecla i xiu-xiueix els apòstrofs i els accents i les comes també... saps? m'agraden les teves orelles per què escolten i els teus ulls per què miren i les teves mans per què pregunten... i ara no em veus i sóc jo que mira i vui saber cada troçet de tu no per posar-hi cotó fluix sinó per falcar l'empenta que vols i és necessària per dir, mostrar i respondre... i acabo signant amb un somriure... ens veiem com sempre a la revolta.

Dottie Cambridge "Cry Your Eyes Out"

principi de conte

Saps que les estovalles blaves fan joc amb els plats blancs. Poses amb cura els coberts i les copes. Deixes a punt aquella ampolla que fa temps que guardes. Penses amb una espelma però, no, és massa d'hora... i el cor et fa un petit salt quan sents el timbre i mires de no entrebancar-te per anar a obrir. Els seus ulls no et deixen treva i el teu pensament s'encalla amb dubtes i vergonyes. I és ella que s'acosta i tu no tens el sopar a punt i un somriure molt a prop de l'orella et diu que tant se val...

blog

entro a poc a poc i de puntetes

fa temps que et tinc abandonat

i enyoro les paraules

que sense més s'encaden

i m'enreden i no em deixen

fins que troben el repòs

de la frase encadenada...

paraula de la setmana: caramell