dimarts, 21 de febrer del 2012

principi de conte

avui entro d'esquitllentes a deixar-te escrita aquesta carta amb tinta blava, per què els colors també fan pessigolles i jo sé que en tens i t'agrada riure encara que em retreguis que hi ha tantes coses sèries... però no, ara em deixo anar i vui tornar carícia cada tecla i xiu-xiueix els apòstrofs i els accents i les comes també... saps? m'agraden les teves orelles per què escolten i els teus ulls per què miren i les teves mans per què pregunten... i ara no em veus i sóc jo que mira i vui saber cada troçet de tu no per posar-hi cotó fluix sinó per falcar l'empenta que vols i és necessària per dir, mostrar i respondre... i acabo signant amb un somriure... ens veiem com sempre a la revolta.

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

tendre, maco i amb revolta inclosa! què més es pot demanar?