skip to main |
skip to sidebar
Passegem pel carrer. De costat. I tu ets tan lluny, o hi sóc jo? Jo que vui agafar-te la mà, i tu que m'expliques històries dels altres, de tu, sense mi. El iogurt se't desfà a poc a poc a la boca i et quedes la cullera verda per jugar-hi. Un pal de tambor. T'imagino petita, a la platja, fent castells, només veus la sorra i la pala i els teus peus descalços. Les mans atrafegades repiquen, també. El passeig no s'allarga. Només dius: fins demà.
1 comentari:
ooooh un principi de conte ! ja els enyorava!
Publica un comentari a l'entrada