conte

Avui tinc ganes de posar una paraula rera l'altra. Potser un estel es veurà des d'aquella finestra de les cortines blanques que a vegades voleien. Jo la veig des del carrer. He sortit a passejar aquesta tarda de llum clara i m'he parat un moment a seure al banc de la plaça. D'allà la veig. La finestra. I sé que si fos dins l'habitació miraria el cel a l'altra costat dels seus vidres. Si. Es veuria un estel. I jo li demanaria un desig. El desig del teu somriure i el tacte dels teus dits. T'espero aquí, sentada al banc. Vens?