dijous, 1 de gener de 2009

Blow up

Magnifica pel·lícula de Miquelangelo Antonioni. Una reflecció sobre la imatge i sobre el que veiem. És realment allò que creiem veure el que tenim davant dels ulls? o si ho mirem millor podem descobrir que està passant tot el contrari? ens poden fer veure coses que no són? i ens ho creiem tan fàcilment, com l'última escena de la pel·lícula on els mims juguen a tennis sense raqueta ni pilota. Però qui no aniria a buscar la pilota perduda i els hi tornaria?

Emmarcat amb un principi i un final marcat per la presència d'uns mims de gresca. La pel·lícula ens explica la història d'un fotògrag reconegut. En el primer moment el trobem caracteritzat de pobre (representant quelcom que no és per captar unes imatges). Ens endinsem en el seu món de models i on ens confessa que de fet li agrada una noia lletja per què està tip de totes les noies maques que l'envolten. Amic d'un pintor abstracte que no acaba de trobar significat al que pinta fins passat un quan temps d'haver-ho fet. Acaba fotografiant una passejada d'uns enamorats (on la noia està interpretada per una joveníssima Vanessa Redgrave, guapíssima) i acaba descobrint que de fet han assessinat a l'home. Va a buscar el cadàver i el veu la primera vegada. La segona ja no.

La cara i la creu. Què serà veritat?