diumenge, 6 de desembre de 2009

poema

Al fons hi havia
la lampara ensesa.

5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

que il·luminava de manera càlida?

fanal blau ha dit...

doncs si hi ha llum...potser és que hi ha algú despert!

calaix ha dit...

venien ganes de seure-hi a llegir... :-)

Alexandre Domènech ha dit...

Rera una làmpada encesa, sempre hi existeix un somni, un llibre per llegir, o un llençol per broda... Un tros de caliu, un petó a mitges, o un vol de coloms a fora la finestra.

Sempre han estat una de les coses que més m'han agradat les làmpades, no sé perquè. En tinc de tot tipus, i m'encanten.

Una abraçada poeta.

calaix ha dit...

doncs si, suggerents...
una abraçada!