diumenge, 13 de desembre de 2009

cabòria

Avui podria fer un post alegra. M'he despartat amb sol i sortit a passejar. He vist exposicions i he aprés alguna cosa. M'ha captivat un tors de dona d'Aristides Maillol i les fotos d'uns bons periodistes m'han ensenyat que el món encara hi ha tanta crueltat i tantes coses per arreglar... que no ho acabarem... i entre tanta desgràcia, però, un presseguer vist des de totes les estacions donava un punt de poesia... És això el que m'aclapara el cor? no... torno a ensopegar amb mi mateixa i el reflex que em torna el teu mirall... i em faig creus de tanta ingenuitat que a tu et deu semblar tonteria... on és la meva manta? necessito el seu escalf per amagar-me... Podria haver estat un post alegra... però no ho ha sigut...

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Ànims!

calaix ha dit...

qui dia passa any empeny... avui fa sol!
gràcies Elvira :-)

coses2 ha dit...

Un post de tot cor és millor que un post alegre. Petons

calaix ha dit...

si, les coses s'han de dir des del cor... sinó... grinyolen... Bon dia coses2!
i petons per tu també! :-)