la taxista i el penjoll

- Segueixi a aquell cotxe!!!

La taxista va mirar-la de reüll pel retrovissor, una altra llapada va pensar, però va prèmer l'accelarador. De fet li agradava això de seguir cotxes se li donava bé. Quan va es va treure la llicència de taxista les seves amigues li feien bromes sobre això i ella els hi contestava que a la vida real aixó no passava. I mira-la ara, amb aquesta ja eren cinc les carreres seguint cotxes que feia. No, de criatures no n'havia ajudat a nèixer cap, encara que tampoc li faria res...

- A l'esquerra, ha girat a l'esquerra!!

Va fer un canvi de sentit el menys brusc possible i va anar cap a l'esquerra. I va anar escoltant la història de la noia... al cotxe hi anava una amiga amb qui havia quedat aquella tarda. Amb les presses se li havia oblidat de donar-li un pen. Era molt important que li dones. De fet lo important no era el pen, clar, sinó el llibre de receptes que hi havia dins.

- És la feina de cinc anys saps? Són tot de receptes per fer amb pomes.

- Amb pomes?

- Sí, les he anat recollint durant aquests anys. Però l’important no són les receptes, són les històries que les acompanyen...

Va veure que l’opel negra que feia estona que seguia es va aturar. La noia va somriure, va pagar d’una revolada i va sortir corrent.

Ella es va quedar mirant com arribava al cotxe i li donava el pen. Després va mirar cap al penjoll que tenia al retrovissor... era una poma... si, les pomes tenen històries i també li portaven històries... així que va aparcar bé i de la bossa de paper on tenia l’esmorzar en va treure una de verda i la va començar a mossegar... Era divertit ser taxista...