dissabte, 11 de juny de 2011

enveja de llibreta

jo en tinc una de taronja
que amaga ratlles de quadrats
que pots seguir o saltar
o entrellaçar amb línies laberint
que descobreixen, a poc a poc,
vida, color, misteri
i el joc de la memòria
que vol atrapar el temps

qui guanyarà?

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

calaix,

un poema intens, sincerament.
Ja m'agradaria haver-lo escrit.
En una llibreta taronja, blava, vermella, verda, groga, blanca o verda.
Una abraçada, noia!

Elfreelang ha dit...

Ni es guanya ni es perd, el temps simplement passa i els colors de les llibretes es multipliquen...bon poema! bon diumenge!