enveja de llibreta
jo en tinc una de taronja
que amaga ratlles de quadrats
que pots seguir o saltar
o entrellaçar amb línies laberint
que descobreixen, a poc a poc,
vida, color, misteri
i el joc de la memòria
que vol atrapar el temps
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 4 hores
2 comentaris:
calaix,
un poema intens, sincerament.
Ja m'agradaria haver-lo escrit.
En una llibreta taronja, blava, vermella, verda, groga, blanca o verda.
Una abraçada, noia!
Ni es guanya ni es perd, el temps simplement passa i els colors de les llibretes es multipliquen...bon poema! bon diumenge!
Publica un comentari a l'entrada