principi de conte (o de les coincidències)

Coincidències. 

Era un matí qualsevol. I ella s'havia aixecat com sempre, sense pensar amb quin peu tocava primer el terra, però buscant les espardenyes a les palpentes. La llet calenta, i la torrada massa tova, les presses no van deixar que la cremes. Aquell matí, ja ho tenia decidit, se'l passaria sencer a la biblioteca. Tenia ganes de començar, per què si, pel gust d'aprendre i de pensar, aquell treball que no va fer a la carrera i sempre li havia deixat un rau- rau. Primer va passar per la secció de cinema i després buscà entre els vells llibres de filosofia (era seva la impressió? o no la renovaven gaire aquella secció?). Quan ja no en podia carregar més va buscar un lloc i, abans d'asseure encara els ulls se'n van anar a un petit llibre que alguna mà va deixar al carro per endreçar: "El gozo intelectual" de Jorge Wagensberg. Justament el professor de l'assignatura del treball deixat a mig fer sempre els deia que el plaer més gran que es pot tenir és el d'arribar a pensar per un mateix. Va somriure al record. I va pensar amb les coincidències. Alguns en diuen destí, altres casualitat. El cert és que et porten aquest punt de xispa que empatitza i obra portes i cors i converses i tantes complicitats... si és poses a comptar... potser es toparia amb el 2 o amb 5 o amb el 6 seguint pel 10, un nombre rodó que fa tantes celebracions... i potser seria un bon principi de conte:

"A les deu del matí del 5 de juny dues noies s'asseien davant per davant a la biblioteca... no tindràs pas un bolígraf per casualitat? a aquell somriure no li podies negar res... quin llibre més bo! ja saps que vindrà a fer una xerrada el dijous?..."

PD: per molts anys! i molta curiositat!