és tarda de circ a la ciutat,
camino entre gent i busco faldilles de colors
un nas vermell
i quatre boles que fan giragonses al cel
si em cau tot el que tinc a les mans
potser ens ajupirem alhora
i podré agafar-te un dit
i tu em regalaràs una flor de paper...
2 comentaris:
plas plas plas ( ei que són aplaudiments) molt bon poema calaix!
gràcies Elfreelang! :-)
Publica un comentari a l'entrada