skip to main |
skip to sidebar
Avui la boira refresca els carrers i les places. Les plantes aprofiten les gotes fines. Obro les finestres de bat a bat i respiro. És d'hora i els carrers són solitaris, només dos gats marcant territori deixen sentir els seus marramiaus. Un fuig. I penso en totes les coses que m'esperen i tinc ganes de fer. Potser a la tarda passejaré sota les voltes. Potser et veuré de lluny. Potser somriuràs i jo no em posaré vermella...
2 comentaris:
Potser hui siga el dia.
mai se sap....
Publica un comentari a l'entrada