Has vingut un dimecres.
M'estires les orelles
i sé que em queda tant per aprendre
que em quedo rumiant on era la carícia
on el somriure, on la meva veu
on l'abraçada
on tot és simple
i quan només calia agafar-te la mà...
dijous, 22 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada