dijous, 22 de setembre de 2011

poema

Has vingut un dimecres. 
M'estires les orelles 
i sé que em queda tant per aprendre
que em quedo rumiant on era la carícia
on el somriure, on la meva veu
on l'abraçada 
on tot és simple
i quan només calia agafar-te la mà...

què hi fa que ara ja som una altre cop dilluns?