poema

sento com els ulls a poc a poc es tanquen,
la son sembla que pesa
i el soroll de la tele es torna cançó de banda sonora
aquella veu dolça, el vas que s'omple,
la porta que s'obre o potser es tanca...

sempre, però, enyoro aquell cel blau,
el teu cos tendre, i per sobre de tot,
a tu,
noia inventada...