dijous, 10 de novembre de 2011

Montserrat Roig





Doncs avui no vui ser menys i deixo el meu record de tu. Per què et vaig trobar quan el llegir començava a ser una necessitat i la teva descoberta em va fer devorar uns llibres que sempre m'acompanyen. Per què llegir el diari era llegir l'Avui hi començar pel final... i ara encara rellegeixo aquells pessics sempre rodons... Per què em vas descobrir Leningrat i aquells poetes apassionats i aquell Neva esdevingut paraula talismà... Per què vaig deixar aquell llibre teu a aquella noia que em va costat tant d'oblidar... Per què un llibre teu va ser l'últim regal de ma mare... Per què si, per què formes part de la meva vida i, sincerament, m'agrada.

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Els records de la Roig han deixat moltes empremtes.
Bonic homenatge!
Un petó, calaix!

Carme ha dit...

Una participació encisadora. M'ha agradat molt. Gràcies!

Elfreelang ha dit...

D'una manera o una altra veig que ens ha marcat la seva empremta...molt bon record per la Montserrat Roig....ens ha deixat molt i li devíem un homenatge com el que li hem fet...abraçades Calaix!

vpamies ha dit...

La literatura de Montserrat Roig va ser una porta oberta a moltes coses.