Començo mots que rectifico.
Sento paraules que et diria.
El pou comença a omplir-se
i ara la fred ja ha fet acte de presència.
I si juguem a inventar-nos històries?
D'acord. Només sóc jo i els núvols.
Però ells em deixen mil formes
que es difressen. I puc imaginar-te.
L'enyor, però, no vol careta...
3 comentaris:
Preciós, calaix.
És veritat, ha arribat el fred!
Una abraçada...
Ha arribat el fred però amb la calidesa dels teus pomes es nota menys!
:-)
Publica un comentari a l'entrada