skip to main |
skip to sidebar
Saps que les estovalles blaves fan joc amb els plats blancs. Poses amb cura els coberts i les copes. Deixes a punt aquella ampolla que fa temps que guardes. Penses amb una espelma però, no, és massa d'hora... i el cor et fa un petit salt quan sents el timbre i mires de no entrebancar-te per anar a obrir. Els seus ulls no et deixen treva i el teu pensament s'encalla amb dubtes i vergonyes. I és ella que s'acosta i tu no tens el sopar a punt i un somriure molt a prop de l'orella et diu que tant se val...
2 comentaris:
Inici molt prometedor! bon conte! m'ha agradat! Bona nit!
Reuneix tots els ingredients per esdevenir una bonica història.
Publica un comentari a l'entrada