dimarts, 21 de maig de 2013

poema

Trenco el cordó umbilical i em llenço al buit del que m'agrada
descobertes que encara no tenen respostes i un munt de llum
que em dóna aquest sol que em fa viure.

Sé que encara tot és possible, però el salt ja és a l'aire
i haurem de navegar amb els vents i les poques teles 
que es fan de velam.

Ara m'acompanya la teva música
que ja he fet meva i un enyor que no em deixa 
em fa restar serena mirant de cara 
les sorpreses.

Potser seràs tu, segur seré jo.