divendres, 10 de maig del 2013

principi de conte

Espero pacient un impossible. Poesia tornar-se realitat. Podran les paraules volar a la teva pell i fer-la tacte? Podran els teus ulls mirar somrients aquest desig? I t'ho dic tot i encara no sé com no em desfaig rere unes galtes roges. Serà que amb el cap perdo la vergonya i aquest vespre no serà prou fosc per espantar les papallones que em volten i em tornen inconscient. Com són de bonics els colors d'aquest calidoscopi.

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

sempre hem d'esperar pacients els impossibles....