dilluns, 6 de gener del 2014

principi de conte

M'han dit que has plorat amb la boca petita i els punys tancats. Que el mal et foradava el pit i no haguessis volgut altra cosa que un fort cop de puny.

Quantes vegades t'he dit que no importa aquest amor impossible, que la vida és maca plena de totes les coses que tens per fer. I més que encara vindran. Que la gent ara passa, ara se'n va i tu et quedes descobrint nous reptes. I tot aquest saber que no s'acaba mai d'abastar. Ja has mirat el prestatge de casa? has triat el llibre que t'acompanyarà avui? Si en llegeixes un troç i et quedes amb la paraula més llarga i et poses les espardenyes per anar a córrer i sues tot allò que ara no t'acompanya en sortirà un vers o un conte o potser només la tornada de la cançó que estàs a punt de parir. Una cançó, que si, comença amb un crit.

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

El saber no s'acaba mai d'abastar, tens raó, calaix.
Però ens nodreix, de la mateixa manera que ho fa l'amor.
Un bon inici del 14 (encara que ja en portem 6)
Una abraçada gran!

Elfreelang ha dit...

com enyorava els teus principis de contes que són contes ben sencers!preciós....que tinguis un bon any !!!!

calaix ha dit...

Fanal, el saber sempre hi és, l'amor... doncs no. Bon any per tu també! i una abraçada!

Gràcies Elfreelang! i jo els teus comentaris ;-) bon any!