skip to main |
skip to sidebar
Avui podria fer un post alegra. M'he despartat amb sol i sortit a passejar. He vist exposicions i he aprés alguna cosa. M'ha captivat un tors de dona d'Aristides Maillol i les fotos d'uns bons periodistes m'han ensenyat que el món encara hi ha tanta crueltat i tantes coses per arreglar... que no ho acabarem... i entre tanta desgràcia, però, un presseguer vist des de totes les estacions donava un punt de poesia... És això el que m'aclapara el cor? no... torno a ensopegar amb mi mateixa i el reflex que em torna el teu mirall... i em faig creus de tanta ingenuitat que a tu et deu semblar tonteria... on és la meva manta? necessito el seu escalf per amagar-me... Podria haver estat un post alegra... però no ho ha sigut...
4 comentaris:
Ànims!
qui dia passa any empeny... avui fa sol!
gràcies Elvira :-)
Un post de tot cor és millor que un post alegre. Petons
si, les coses s'han de dir des del cor... sinó... grinyolen... Bon dia coses2!
i petons per tu també! :-)
Publica un comentari a l'entrada