dissabte, 5 de desembre del 2009

pensament

Hi ha una cosa que em dóna voltes al cervell... bé potser són unes quates i tenen a veure amb la pel·lícula que he vist aquesta tarda: Happy de Mike Leigh. El primer que no em puc callar és la genial escena de la classe de flamenco... si senyor! res millor que el flamenc per pujar l'autoestima! a partir d'ara res de teràpies psicològiques totes a ballar flamenc!!! amb orgull i el cap ben alt (no en faig conya, no ho llegissiu malament). El segon que em surt és que la vida s'ha de gaudir, somrient-li al dia (ja veieu, res original). El tercer... quant dolor que pot tenir la gent dins... per no haver aprés a ser feliç? per no ser prou tolerant? que darrere de conductes violentes i de prejudicis hi ha problemes, enutjos, manca de confiança i manca de saber expressar-se? Si, acaba fent pensar... i no podem ajudar a tothom a ser feliç? M'ha agradat la pel·lícula.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Potser l'hauria d'anar a veure aquesta peli necessito dosis d'energia

calaix ha dit...

bé, al final et deixa un regust... no és d'aquelles en què tot és maco, però bé...
una abraçada!

fanal blau ha dit...

acabo de veure la pel·lícula! :)
a mi m'ha agradat molt!