skip to main |
skip to sidebar
Em poso les mans a les butxaques. Hi trobo un mocador d'aquells de fil, per netejar-me les ulleres, una moneda de les que van bé pel carro del supermercat i aquell paper on vaig apuntar les mides de la taula. Ara hi faré el dibuix de les estrelles. I la lluna. Avui és dia de lluna. I jo respiro fort i no m'acabo de decidir. M'agrada tenir les mans a les butxaques. Miro amunt. I no puc apartar la mirada tot imaginant el meu dibuix. Sé que el paper és petit, però així serà minimalista. No és que no m'agradin les coses atepeïdes. Però aquest dibuix només ha de tenir les traces necessàries. I continuu sense poder apartar els ulls d'aquesta lluna. Amb les mans a les butxaques.
4 comentaris:
Bon principi de conte amb les mans a les butxaques...bon conte de principi sense deixar de mirar la lluna!
Aquesta nit en el cel es podia veure ben nítidament dibuixada com un grill de taronja!
bon dia, calaix!
Doncs jo no vaig obrir el balcó per mirar la lluna. Llástima! Un principi de conte molt bonic. Bon dia!
Gràcies :-)
Publica un comentari a l'entrada