dimecres, 23 de desembre del 2009

volia un conte però ha sortit això...

Tinc una Torre Eiffel dins una bola de vidre. És blava. I quan la tombo s'omple de boletes de neu. Bé, deu ser alguna fibra sintètica... A mi m'agrada mirar-la i em puc passar una bona estona girant-la. Rosebud. No és un trineu. És aquella nena de cabells tronges que un dia no vaig tornar a veure i sempre he enyorat. Però deixo la bola i em capfico dincs l'ordinador. Dic dincs per què quan te'l mires de cop no hi ha res més. I hi és tot. Però jo vui jugar a l'atzar i em deixo anar de link en link. Potser perillòs? Centro la mirada en fotos de postals i trobo una palmera on vui passar-me una migdiada. Quin contrats la neu de París i la calor de la palmera que no sé on és però la platja és blanca... Miro l'hora en un racó de la pantalla i ja són les dues de la matinada. És tard i penso que he de deixar de buscar-te. Demà serà un altra dia. Potser més fred. Potser més dolç. Potser si aquest principi de viatge...

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Quànta emoció s'entreveu en aquest post.
Bon principi de viatge...!
i molts bons dies viatgers!

Bones festes, calaix!

Elfreelang ha dit...

L'atzar no és perillós encara que potser pugui fer por del que trobarem o no....els principis de viatge tal vegada seguiran sent viatges, al capdavall, i potser tinguem sort, molta sort i trobem tot allò que ens manca per a trobar la felicitat, encara que sigui una felicitat menuda, petita, i tendra...ROSEBUD el secret....Bon Nadal calaix!!! una forta abraçada!

coses2 ha dit...

Bon principi de viatge i espero que bon nadal també!

calaix ha dit...

no l'atzar no és perillòs ni ha de fer por pot estar ple de sorpreses!

gràices, una abraçada! :-)

Beth ha dit...

M´encanten aquestes boletas!!!