divendres, 8 de gener del 2010

de pomes

Què puc dir avui que fa tanta fred? Avui que fa 75 anys que va néixer Elvis Presley. Ara que em ressona "Love me tender" i tinc ganes d'explicar un conte. Un conte on hi surten unes pomes de color verd amb tons vermells. Ja no és temps de pomes, ara és època de tronges. Però el croc que fan a les queixalades omple l'aire i recordo que en algun lloc vaig llegir que els pastissos de poma anaven tant bé per combatre depressions. I jo no n'he fet mai cap. I potser ja seria hora de posar-m'hi. No, no és cap propòsit del nou any... ja fa massa anys que hi penso... I les pomes em porten a la frase de Manhatthan (?) on Woody Allen es delia per les pomes de Cezanne... i penso en les vegades que m'ha fet riure... i que de fet té raó amb les pomes... com deixar de mirar-les? i amb això se m'ha perdut el conte. Ja el buscaré en un altre post.

6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

les depressions ben lluny ben lluny...jo sempre deia que me les podria permetre aquí tinguis feina estable...però prefereixo les pomes...quina cançó Love me tender! l'aroma de les pomes....queixalar una poma i veure la marca de les dents... riure..somriure amb les pomes...fregar una poma amb la màniga fins que quedi ben lluent i menjar-te-la amb pell i tot..mmmm el conte no se t'ha perdut s'ha amagat dins una poma verda molt verda i amb tons vermellosos...Bona nit!

fanal blau ha dit...

Segur que el trobes, calaix!
Tinguis un bon dia! :)

Elfreelang ha dit...

per cert agafant el teu post de pomes n'he fet un meu sobre pomes també...espero que no et sàpiga greu...

calaix ha dit...

clar que no em sap greu Elvira... de fet ara miro les pomes diferent... què em contaràn? ;-)

bona nit fanal! :-)

Montse ha dit...

Bé pel conte, ja el llegirem. I per les pomes!. M'encanta el teu blog!!

calaix ha dit...

Gràces Montse, i benvinguda!! :-)