Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 16 hores
divendres, 8 de gener del 2010
de pomes
Què puc dir avui que fa tanta fred? Avui que fa 75 anys que va néixer Elvis Presley. Ara que em ressona "Love me tender" i tinc ganes d'explicar un conte. Un conte on hi surten unes pomes de color verd amb tons vermells. Ja no és temps de pomes, ara és època de tronges. Però el croc que fan a les queixalades omple l'aire i recordo que en algun lloc vaig llegir que els pastissos de poma anaven tant bé per combatre depressions. I jo no n'he fet mai cap. I potser ja seria hora de posar-m'hi. No, no és cap propòsit del nou any... ja fa massa anys que hi penso... I les pomes em porten a la frase de Manhatthan (?) on Woody Allen es delia per les pomes de Cezanne... i penso en les vegades que m'ha fet riure... i que de fet té raó amb les pomes... com deixar de mirar-les? i amb això se m'ha perdut el conte. Ja el buscaré en un altre post.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
les depressions ben lluny ben lluny...jo sempre deia que me les podria permetre aquí tinguis feina estable...però prefereixo les pomes...quina cançó Love me tender! l'aroma de les pomes....queixalar una poma i veure la marca de les dents... riure..somriure amb les pomes...fregar una poma amb la màniga fins que quedi ben lluent i menjar-te-la amb pell i tot..mmmm el conte no se t'ha perdut s'ha amagat dins una poma verda molt verda i amb tons vermellosos...Bona nit!
Segur que el trobes, calaix!
Tinguis un bon dia! :)
per cert agafant el teu post de pomes n'he fet un meu sobre pomes també...espero que no et sàpiga greu...
clar que no em sap greu Elvira... de fet ara miro les pomes diferent... què em contaràn? ;-)
bona nit fanal! :-)
Bé pel conte, ja el llegirem. I per les pomes!. M'encanta el teu blog!!
Gràces Montse, i benvinguda!! :-)
Publica un comentari a l'entrada