Tinc uns cromos que a vegades miro, tenen les vores trancades i els moc com si fóssin cartes: els barrejo, els obro, els tanco i escolto el soroll del paper que es toca. Avui en treuré un i m'haurà tocat un núvol... pensaré si atravessar-lo o deixar-lo volar o imaginar-me la pluja. Sents els trons? aquests no fan por... només ens fan sentir vives... com aquest cop de bateria de la cançò impossible que et voldria cantar, més que res per què la veu no m'afina... o potser no importen els galls si tu em mires i segueixes el compàs i cantes més i els peus se'ns fan un ball que ens lliga...
Umiko. Mónica Rodríguez y Daniel Piqueras
Fa 21 hores
2 comentaris:
ja m'agradaria tenir els teus cromos....ei que sóc jo eh? però m'he rebatejat ara em dic Elfreelang!
si, ja ho vaig llegir que renaixies!! :-)
bé, ens els podem repartir els cromos... a veure què t'ha tocat?
Publica un comentari a l'entrada