dissabte, 16 d’octubre del 2010

177è joc literari


Clic

La cadira surant s'ha tornat un apunt... ara agafa un significat inimaginat quan va arribar un matí a casa. Llavors nova i pintada... vaig probar-la, vaig mirar al lluny, vaig dir si... I ara sura, l'aigua calmosa la gronxa al costat un tronc mort i un margalló viu, sorra grisa i algun roc... Títol mironià on no ni ha color... Com ha caigut si jo l'agafava? Caldrà mullar mans i roba i abastar-la... Li caldrà nova pintura: un taronja viu i una riallada! No, l'apunt no ha sortit trist... cal trobar un nou principi als racons d'una caiguda i l'aigua purifica...

Guardo la foto

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Genial, calaix!
L'apunt no ha sortir trist, i sense la "e" t'ha quedat rodó!
Felicitats!
I una abraçada.

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per aprticipar tot i la dificultat d'escriure sense E

Carme Rosanas ha dit...

Molt bé!

Elfreelang ha dit...

Calaix t'ha sortit brodat! brodat i bell, bonic, màgic i tot! t'has de llençar més ( al riu no , és clar) escrius amb un estil molt teu que m'agrada molt! t'aplaudeixo alhora que t'abraço!

montse ha dit...

Felicitats, has brodat un bon relat sense "e"

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Fantàstic relat!!!!

calaix ha dit...

gràcies! :-)