divendres, 8 d’octubre del 2010

poema

No he anat mai a Praga
ni he travessat el Moldava 
pel pont de les estàtues
ni he perdut la mirada
buscant peixos entre cercles d'aigua

no he sentit les hores amb ninots
ni he badat el cap mirant com volen els ocells 
a la plaça dels turistes...

i ara prenc una cervesa
i em pinto bigotis amb l'espuma
i sé que tu riures
si ara hi fossis...

5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Un poema preciós calaix...m'ha agradat molt!

fanal blau ha dit...

segur que riurà aviat!

Jesús M. Tibau ha dit...

i és que hem viatjat molt amb la imaginació

Eulàlia ha dit...

ei,
jo somric des d'aquí..
si et serveix

·

calaix ha dit...

gràcies Elvira! :-)

no sé fanal... en tot cas mirarem de riure nosaltres ;-)

amb la imaginació es viatge molt bé i s'arriba a tot arreu! :-)

si que serveix Eulàlia, i tant! :-)