paisatges

He sortit de la feina tot buscat el sol. I després de mirar un moment la borera he aixecat el cap. M'he topat amb una escena que encara no havia vist mai (ja em perdonareu). Era un noi que anava amb bicicleta. Res estrany direu. Però enganxat a la roda de darrera el seguia un gos corrent més del que podia. Tenia una corretja lligada al coll que estirava el noi de la bicicleta i, clar, el gos havia de seguir el seu ritme. M'ha fet l'efecta que el pobre anava mig escanyat... i ja m'ha trencat l'harmonia del migdia. Ara tornaré a sortir. A veure què em trobaré.

Poda

Mentre dino miro pel balcó. Hi noto alguna cosa estranya. No sé que és. I de cop m'adono que és com si hi veiés més paisatge. Més cases. Més cel. I de cop m'adono dels arbres. Tots nus. Com si vinguéssin de cal barber. Amb els cabells curtets i ensenyant les puntes. Si. Els han podat. Cal podar els arbres?

cabòria

Avui tinc ganes d'escriure alguna cosa. El que passa és que no estic gaire inspirada. A vegades m'imagino a mi mateixa escrivint, escrivint i escrivint més. Sembla una feina tant agradable. Tant absorvent. És un ofici que sempre he envejat una mica. No és que no m'agradi el méu. Que si que m'agrada. Però sembla molt més lliure, sense haver de fixar. És absurt això d'haver de fitxar a la feina. Jo puc arribar d'hora i no fotre brot o arribar tard i no parar de treballar... en fi, no crec pas que jo des d'aquí canvii la situació.
Mira el que he acabat explicant. Jo que m'havia assegut aquí amb la imatge d'una taronja d'aquelles tant maques, tant sucoses, tant bones. Era per un poema. Però això potser serà per un altre dia.

pensament

L'altre dia vaig anar a sopar amb dos companys de feina i de cop van començar a explicar marujeos (ja sabeu: aquell s'ha quasi liat amb l'altra, a l'altre l'hi agrada l'una) i jo sempre em quedo parada. Això ha passat? està vist que sempre baixo de l'hort, no sé si això és bo o és dolent. Per què no sé, llavors m'imagino que el món és molt lios... i jo sóc de les coses clares i la xocolate espessa! desincronitzada...

menuda

avui provaré de posar un vídeo del youtube, a veure si me'n surto....

menuda

(ve, s'haurà de clicar)

espero que us agradi ;-)

dissabte

Avui és dissabte. Dia de festa (encara que no sempre). Dia en què penso que podré fer tantes coses... netejar, anar a comprar, passejar, anar al cinema, llegir (o això ho guardo per diumenge a la tarda?), comprar els diaris que tenen suplements culturals, un dia amb música de fons (com netejar sense una música que t'acompanyi??), on hi hagi temps per posar coses amb ordre, potser pintar aquell moble que ja tinc ple de coses però que li caldria un vernís... Però sobretot un dia que me l'imagino amb un esmorzar amb cafè amb llet i unes torrades amb pa amb tomata i oli... això sol ja em fa feliç encara que quasi mai pugui acabar de fer tota la resta que m'he proposat... sóc una dona fàcil de contentar?

Els homes que no estimaven les dones

Sí, he caigut a la temptació mediàtica i me l'he llegit. La veritat és que passat la meitat ja no he pogut deixar el llibre fins que s'ha acabat... Sí, una novel·la d'intriga. Amb assessinats realment horrorosos (amb lo aprensiva que sóc jo que no miro cap pel·lícula de por, si la fan algún dia al cinema no crec que vagi a veure-la). M'ha encantat el personatge la Lisabeth. Entrenyable per lo esquerpa. Qui no li faria una abraçada? (ja espero poder llegir la segona part per veure com evoluciona el personatge). També m'ha agradat per què passa a Suècia i hi surten noms estranys. Cultura propera i alhora tant estranya (ara em sonaria la cançò "Dona estrangera"?) Bé, no vui pas rebel·lar l'argument per si algú em llegeix i no l'ha llegit.
Un apunt final: podria ser una novel·la de platja, l'inconvenient és que és molt gruixut ;-)