divendres, 20 de febrer de 2009

paisatges

He sortit de la feina tot buscat el sol. I després de mirar un moment la borera he aixecat el cap. M'he topat amb una escena que encara no havia vist mai (ja em perdonareu). Era un noi que anava amb bicicleta. Res estrany direu. Però enganxat a la roda de darrera el seguia un gos corrent més del que podia. Tenia una corretja lligada al coll que estirava el noi de la bicicleta i, clar, el gos havia de seguir el seu ritme. M'ha fet l'efecta que el pobre anava mig escanyat... i ja m'ha trencat l'harmonia del migdia. Ara tornaré a sortir. A veure què em trobaré.