dijous, 19 de febrer de 2009

Poda

Mentre dino miro pel balcó. Hi noto alguna cosa estranya. No sé que és. I de cop m'adono que és com si hi veiés més paisatge. Més cases. Més cel. I de cop m'adono dels arbres. Tots nus. Com si vinguéssin de cal barber. Amb els cabells curtets i ensenyant les puntes. Si. Els han podat. Cal podar els arbres?

2 comentaris:

coses2 ha dit...

Fa pena quan els poden. El meu pare no volia mai que podessin els xiprers del jardí i un va acabar a sobre el cotxe, així que diria que sí que cal.

calaix ha dit...

davant aquesta prova no negaré la resposta... però si que fan pena, i potser entre poc i massa no? :-)