dimecres, 15 d’abril de 2009

de japonesos

L'altra dia vaig llegir a Presènsia un article que comentava que els japonesos a aquesta època de l'any, a part del temps, donaven els mapes on hi havia els cireres florits. Es veu que són uns grans aficionats a anar a veure cirerers florits i com els hi van caient les flors.Tot un esport nacional. I té la seva poètica. Això m'ha fet pensar amb les pel·lícules de l'Ozu: amb els seus encuadraments equilibrats, la seva llum, els seus colors, els seus personatges massa dels anys 50... tot un descobriment després de llegir el llibre de l'Eriçò! I si, també em vaig aficionar als tes.