dijous, 23 d’abril de 2009

Maria-Merçè Marçal

Al final avui m'he comprat el diari. Si. I m'ha fet il·lusió. Després de córrer un parell de llibreries he trobat el meu diari, el que m'ha regalat un cd amb cançons fetes amb poemes de la Maria-Merçè Marçal i un llibre sorpresa. Bé, jo el que de debò volia era el cd. Ja em perdonareu. Però la Maria-Mercè Marçal és una de les meves debilitats. Una gran escriptora. Una gran poeta. I he de confessar que amb ella vaig començar a sentir-me millor amb la meva sexualitat: no era sola al món i ella era una dona per admirar! Gràcies.

5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Sí era una gran persona, i una gran poeta. Hi estic absolutament d'acord.

Elvira FR ha dit...

A mi quan era jove em va fer un "servei" terapèutic semblant llegir "Te deix amor la mar com a penyora" de Carme Riera

calaix ha dit...

si, però potser tenia un final més trist...

Elvira FR ha dit...

Sí però era tendre. Un altre que em va agradar molt va ser: El mismo mar de todos los veranos d'Esther Tusquets;era una història d'amor entre una estudiant i la seva professora amb un punt de drama potser...hi ha una frase que encara recordo encara que en la vida real no sigui recomanable: "desde que te amo mi soledad empieza a dos pasos de ti" i una altre de la Carme riera: la seva duresa no era més que una feblesa a punt de trencar-se"

calaix ha dit...

és curiós això de les frases que ens acompanyen... potser ens han quedat per què en aquell moment necessitavem sentir-les. Com els poemes que ens anem repetint.