dijous, 30 d’abril de 2009

En el jardín del bien y del mal

L'altra dia vaig tornar a veure aquesta pel·lícula de'n Clint Eastwood. I em va encantar. Ja en tenia un bon record i tornar-la a veure no em va decebre gens ni mica. Per què a vegades passa. Tens un bon record d'alguna pel·lícula que si la tornes a veure no acabes d'entendre què li havies trobat. En aquesta la frescor de la història, explicada amb una molt bona música de fons i uns grans actors es manté. I tota la raresa dels personatges és apuntada amb una naturalitat sense complexes que queda reflexada amb la frase del personatge de'n Kevin Space dient qui passageria el gos mort si no ho fes el qui ho fa. Genial. Deu ser que m'agrada la gent una mica rara, com la de la gran serie Dr en Alaska! com ells caps.