Avui m'han passat pel cap dues frases genials per una entrada de blog. Se m'han oblidat. Així que m'hauré d'inventar una altra cosa.
He vist la pel·lícula "Reinas" i he rigut una estona. Potser no passarà a la història com a gran pel·lícula. Però tampoc està malament.
Potser el que vui dir avui és que tinc com un rossegó a l'estòmag. I mira. Ho dic. A veure si es queda aquí i jo puc seguir amb altres coses: de cop m'he topat amb un nom antic, un nom mentider, manipulador i fins i tot maltractador. He recordat la meva innocència extrema i la meva gran solitut. La fragilitat del món i el gran dolor dels desorientats.
Si, he de respirar i tornar a agafar confiança i mirar de vencer les meves pors. No es pot anar amb el lliri a la mà, però sense anar-hi com es pot copçar el somriure i l'alegria d'un sentiment sincer?
Més enllà, vora la claror
Fa 7 hores
2 comentaris:
A mi a vegades també em costa recuperar la confiança en les persones...
suposo que es tracta de saber triar en qui confies,i per això cal mirar la gent tal com és, i tenir prou confiança en nosaltres mateixes per no necessitar el que ens imaginem dels altres i no tenen...
Publica un comentari a l'entrada