dimarts, 5 de maig del 2009

cabòria

Avui m'han passat pel cap dues frases genials per una entrada de blog. Se m'han oblidat. Així que m'hauré d'inventar una altra cosa.
He vist la pel·lícula "Reinas" i he rigut una estona. Potser no passarà a la història com a gran pel·lícula. Però tampoc està malament.

Potser el que vui dir avui és que tinc com un rossegó a l'estòmag. I mira. Ho dic. A veure si es queda aquí i jo puc seguir amb altres coses: de cop m'he topat amb un nom antic, un nom mentider, manipulador i fins i tot maltractador. He recordat la meva innocència extrema i la meva gran solitut. La fragilitat del món i el gran dolor dels desorientats.

Si, he de respirar i tornar a agafar confiança i mirar de vencer les meves pors. No es pot anar amb el lliri a la mà, però sense anar-hi com es pot copçar el somriure i l'alegria d'un sentiment sincer?

2 comentaris:

coses2 ha dit...

A mi a vegades també em costa recuperar la confiança en les persones...

calaix ha dit...

suposo que es tracta de saber triar en qui confies,i per això cal mirar la gent tal com és, i tenir prou confiança en nosaltres mateixes per no necessitar el que ens imaginem dels altres i no tenen...