dissabte, 9 de maig de 2009

Estic al meu paradís i encara no he llegit la premsa. Ja sé que estem en temps d'ones, cables, sons i imatges. Però a mi m'agrada el so cruixent dels diaris de paper. Començar pel final i després pel principi. Girar la plana, doblegar-lo i apropar-me'l (començo a tenir vista cansada??) i arribar a la ratlla que et fa que l'hagis de girar altra cop i ho facis per què t'ha atrapat l'articulista. Deixar-lo sobre el sofà (mira, fa maco) i quan retorni a la tarda o al vespre, tornar-lo a mirar, per repassar les mateixes noticies que ja demà em semblaran llunyanes.

1 comentari:

Elvira FR ha dit...

És cert a mi també m'agrada el contacte amb les planes del diari..i és quasi una de les poques coses que podem començar pel final...