vacances

i tornaré a treure la pols a aquell cafè que em prenc amb mi mateixa.

avui tanco per vacances... enyoraré llegir-vos... tot mirant cels infinits i pedres velles... i dincs meu resonarà alguna història, us en faré cinc cèntims... si tinc llapis!

poema

i sé que no et manco.

aniré enfilant a poc a poc
les pedres de colors
per fer aquest collaret

que seran els nostres dies...

i rient, potser, l'acabarem plegades
i llavors, si, ens agafarem les mans
i corrirem per la sorra fina de la platja.

Innisfree

Avui he vist aquesta pel·lícula de José Luis Guerin. Irlanda. Tenia ganes de veure els seus paisatges verds. Potser per mirar d'espantar la calor que m'envolta. En tot cas ja fa molt que la tenia per tornar a veure. És un viatge pels paisatges on es va rodar "El hombre tranquilo" de John Ford. Amb entrevistes als habitants del lloc que ho van viure i hi van participar d'alguna manera. I sino ho van fer per què encara no havien nascut... el que els ha marcat haver-ho sentit expliar tota la vida... Irlanda, un país que tinc a la llista dels que un dia m'agradaria visitar. Qui sap. I l'home tranquil, és una pel·lícula que sempre m'ha agradat. Encara que si me la penses realment bé, potser (segur) hi trobaria tot de matisos amb els quals no estaria d'acord... Però mira, em sembla una pel·lícula tendra... amb els protagonistes enamorats... festejant... I la poesia de les imatges de Guerin... em fan pensar amb la poesia de les paraules de Cabré... què tenen a veure? que s'han trobat en el meu espai-temps. Coincidències. Quan em trobaré amb els teus ulls?

Avui començo el dia amb el gust dolç de l'ametlla. No sé què em portarà. Però avui vui mirar estrelles.

cabòria

He posat al meu estat del messenger que estic rentant els plats. Però no m'he acabat d'aixecar de la cadira. I aquí estic. Escrivint. Escrivint amb les ganes d'explicar una història coherent. Últimament em surten uns pots barrejats amb cançons. Avui també en sona una. O tot un seguit de cançons. Les de l'últim disc d'Amaral. I quant l'escolto al teu mòbil tinc ganes de contestar, que sí, que estic amb tu. Encara que he de confessar que a mi Amaral no m'ha acabat mai de fer el pes. De fet recordo un viatge amb autobús pel País Basc -entre carreteretes, molt de verd i uns geranis magnífics- amb aquesta banda sonora (bé, hauria de ser un disc anterior que el viatge ja té uns anys), i anar pensant que algunes de les lletres les haurien de prohibir per fomentar un amor mal entès que empeny a la humiliació d'una mateixa... Sí. Així de radical sóc. Jo que no sóc radical. Però hi ha coses amb les que no es pot jugar. I fomentar un amor madur, basat en el respecta i en l'autoestima és fonamental... i ho dic jo que de fet tinc un currículum escàs i no massa positiu. Avui confesso els meus pecats (jo que no hi crec en els pecats). I per acabar diré que si, que algunes cançons m'agraden.

Avui Ondina. M'encanta aquesta noia. "Yo no quiero ser como dicen que hay que ser" "Ven, vamos a despegar".

"Yo que soy tan guapa y tan lista, yo que me merezco un príncipe, un dentista, yo me quedo aquí a tu lado y el mundo me parece más amable, más humano menos raro". Això canten els de La Cabra Mecanica. M'encanta. Energia positiva per un matí de diumenge.

Avui, que li he tret la pols a la bicicleta. I he anat a pedalar pel meu camí de sempre. M'agraden les bicicletes i la meva bicicleta groga. Si. I res millor que pedalar amb ràbia, deixant-se la suor i les calories per anar desfent amors impossibles i reconcilar-se amb el cos i la vida... Si no hi ha resposta, el millor és no pensar.

He començat a llegir "Les veus de Pamano" de'n Jaume Cabré. Crec que m'agradarà molt. I com que es ben gruixut, el disfrutaré un quant temps!

Estic escoltant els "Manel". Cançons sensilles i fresques. I porto la samarreta vermella del pijama i els texans blaus. Els peus descalços. Pel balcó s'endevina lleugerament el sol, per sort hi veig arbres amb fulla verda. "dos ocells fent piu piu dalt d'un arbre... i a vegades ens en sortim" "és nit freda per ser abril, no s'està enlloc com a casa". Vui envoltar-me d'alegria i anar escrivint postals per enviar-te en un paquet de color blau, amb un llaç violeta. Llegeixo el llibre que em vaig comprar i penso que vui aprendre a buscar paraules tendres. Que casdascú vol ser estimat d'una manera i vui trobar la teva clau i la meva... "el mar, el mar" i potser tu ja tens el cor tot ple amb altres noms, em quedaré mirant per la finestra i si et cal una mà... trobaràs la meva. "el teu avi tenia un bigoti llarg i blanc... dona estrangera... com em veuen els teus ulls?"

Cualquier dia te cuento un cuento
conoces la historia del perro saltarín?

Avui, mentres venia cap aquí amb cotxe, he vist un globus al cel. I he pensat per enèssima vegada que m'agradaria pujar-hi, per mirar les coses, allà baix, petites... el món als peus, i el paisatge immens... i jo sentint el tacte del teu braç i tu assenyalant les vaques i els rierols... si, portaré una jaqueta per si tens fred...

(deixa'm somiar)

M'agrada la síndria. Una tallada vermella, fresca, amb els forats dels pinyols (on són els pinyols de les síndries? abans en teníen...). I la vaig tallant a daus. I amb la punta del ganivet m'en vaig omplint la boca. Si. M'agrada i la disfruto. I em fa somriure. Petit gran plaer. Això si, que siguin rodones!

cabòria

Avui m'he aixecat amb el cap ple de poemes i amb ganes d'explicar coses. Fins i tot n'he apuntat dos o tres en un paper. "Escric mentres menjo els cereals, per deixar en aquest raco tots els poemes que em venen a la dutxa. Eren frases maques, contundents i alguna rima... però veig que amb les gotes s'han escolat els mots i en queden records suaus. No diré el teu nom, el guardaré petit a la butxaca i al llarg del dia li aniré explicant les històries que passen"
"He d'endreçar tantes coses... jo no sóc la dona perfecta que el teu cor busca... però tant de bo poguèssim fer camí badant amb mil coses alegres"
"A vegades sóc imbécil a matar, i vui allargar la mà i trobar-te..."
"Clourem en un puny el cor i seguirem caminant per la vorera..."
"Estimar..."

cabòria/poema

ens podem fer mal amb tantes coses
que hem de tenir la ment molt clara
per no anar a cegues

i tot i això els sentiments
ens desborden
i s'envalen

i les regnes se'ns inscrusten a la pell
i ens marquen de sang les mans
amb l'intent, sempre inútil,
de tenir la certasa que, aquest cop si,
som nosaltres les mestresses

cabòria

He tornat de Madrid. No és que hi passes res, ni fos cap data assenyala. Hi he anat a passejar. Si. Amb la calma de qui reconeix carrers caminats, museus visitats, i tòpics fets (aquella xocolata amb xurrus si!). Estic bebent una cervesa (no, no em tiraré a l'alcohol no us preocupeu). Però avui ho necessitava, sentir l'espesor i el gust amarg però bo de la cervesa. És hora de dormir. I jo penso que no vui ser una més d'una llista. Inevitable. I em corrou el cor trencat i la ignorància efimera del dia. M'adorm. Demà serà un altra gran dia!