cabòria

He posat al meu estat del messenger que estic rentant els plats. Però no m'he acabat d'aixecar de la cadira. I aquí estic. Escrivint. Escrivint amb les ganes d'explicar una història coherent. Últimament em surten uns pots barrejats amb cançons. Avui també en sona una. O tot un seguit de cançons. Les de l'últim disc d'Amaral. I quant l'escolto al teu mòbil tinc ganes de contestar, que sí, que estic amb tu. Encara que he de confessar que a mi Amaral no m'ha acabat mai de fer el pes. De fet recordo un viatge amb autobús pel País Basc -entre carreteretes, molt de verd i uns geranis magnífics- amb aquesta banda sonora (bé, hauria de ser un disc anterior que el viatge ja té uns anys), i anar pensant que algunes de les lletres les haurien de prohibir per fomentar un amor mal entès que empeny a la humiliació d'una mateixa... Sí. Així de radical sóc. Jo que no sóc radical. Però hi ha coses amb les que no es pot jugar. I fomentar un amor madur, basat en el respecta i en l'autoestima és fonamental... i ho dic jo que de fet tinc un currículum escàs i no massa positiu. Avui confesso els meus pecats (jo que no hi crec en els pecats). I per acabar diré que si, que algunes cançons m'agraden.