cabòria

Avui m'he aixecat amb el cap ple de poemes i amb ganes d'explicar coses. Fins i tot n'he apuntat dos o tres en un paper. "Escric mentres menjo els cereals, per deixar en aquest raco tots els poemes que em venen a la dutxa. Eren frases maques, contundents i alguna rima... però veig que amb les gotes s'han escolat els mots i en queden records suaus. No diré el teu nom, el guardaré petit a la butxaca i al llarg del dia li aniré explicant les històries que passen"
"He d'endreçar tantes coses... jo no sóc la dona perfecta que el teu cor busca... però tant de bo poguèssim fer camí badant amb mil coses alegres"
"A vegades sóc imbécil a matar, i vui allargar la mà i trobar-te..."
"Clourem en un puny el cor i seguirem caminant per la vorera..."
"Estimar..."