Clic
La cadira surant s'ha tornat un apunt... ara agafa un significat inimaginat quan va arribar un matí a casa. Llavors nova i pintada... vaig probar-la, vaig mirar al lluny, vaig dir si... I ara sura, l'aigua calmosa la gronxa al costat un tronc mort i un margalló viu, sorra grisa i algun roc... Títol mironià on no ni ha color... Com ha caigut si jo l'agafava? Caldrà mullar mans i roba i abastar-la... Li caldrà nova pintura: un taronja viu i una riallada! No, l'apunt no ha sortit trist... cal trobar un nou principi als racons d'una caiguda i l'aigua purifica...
Guardo la foto
7 comentaris:
Genial, calaix!
L'apunt no ha sortir trist, i sense la "e" t'ha quedat rodó!
Felicitats!
I una abraçada.
moltes gràcies per aprticipar tot i la dificultat d'escriure sense E
Molt bé!
Calaix t'ha sortit brodat! brodat i bell, bonic, màgic i tot! t'has de llençar més ( al riu no , és clar) escrius amb un estil molt teu que m'agrada molt! t'aplaudeixo alhora que t'abraço!
Felicitats, has brodat un bon relat sense "e"
Fantàstic relat!!!!
gràcies! :-)
Publica un comentari a l'entrada